Gestió de les agressions per reparar el dany

El passat 19 de juliol la Laura Marbiol i l’Anna Espadalé, sòcies de Fil a l’agulla, van impartir la càpsula formativa “Gestió de les agressions en els espais activistes”. Ens expliquen com va anar i quines sensacions en treuen.

Des de Fil a l’agulla hem vist la necessitat de fer aquesta càpsula on compartir eines i coneixements al voltant de la gestió de les agressions sexistes, en concret en els espais d’activisme i de militància. Hem notat que moltes persones i col·lectius estan preguntant-se com es poden gestionar les agressions que es donen en els seus espais, però sense que aquesta gestió quedi reduïda a la lògica del càstig. Hi ha voluntat de trobar formes d’abordar-les que donin resposta a la necessitat de reparació de la víctima i la de comunitat.

Ara bé, sortir d’un enfocament estrictament punitivista no és gens fàcil. Hi ha alguns espais, entorns o col·lectius on s’està provant maneres de fer fora de la lògica del càstig, amb una mirada que s’enfoca cap a la responsabilització i la justícia restaurativa. El repte més gran, potser, és acabar amb la impunitat. En els darrers dos anys, a Fil a l’agulla hem fet un procés de reflexió interna i un posicionament públic: com a facilitadores, volem aportar la mirada de la justícia restaurativa i els processos de reparació com una eina més de gestió de les agressions masclistes. Per això, entre altres línies d’acció, vam organitzar aquesta càpsula formativa.

Durant la preparació, ens vam adonar que ho volíem fer “tot molt bé”, és a dir, que no ens deixessim res sense lligar, que tot estigués apamat i sota control… Ens vam sentir amoïnades perquè calia tenir tots els factors, les sensibilitats en compte. A l’àmbit lingüístic, polític, emocional… en resum, ens feia por equivocar-nos. És quelcom, però, que està intrínsecament vinculat amb el tema que abordàvem. La pressió -interna o externa- per ser perfectes, per fer-ho bé i sense espai per l’error. Ens adonem que no podem prometre ser perfectes, però sí fer el millor que sabem i que si ens equivoquem, gestionarem què ha passat i assumirem responsabilitats.

Aquest és un tema que genera moltes pors. Temor a equivocar-se, a fer mal, a rebre rebuig o criminalització… És important, aleshores, atrevir-nos a parlar i reconèixer. Per exemple, assumir que no per declarar-nos feministes ja som automàticament aliades en les lluites feministes. És important ser conscient i prendre responsabilitat, perquè podem tenir actituds i posicionaments masclistes, que no percebem fins que alguna persona ens ho assenyala.

Un altre tema important a pensar durant la preparació era com honrar tot el que ja s’està fent. El que nosaltres vam presentar a la càpsula era un un recull de feina que han fet molts moviments socials i moltes persones, a diferents parts del món. Gràcies al camí que ja havien fet, nosaltres hem pogut fer les nostres aportacions. Sembla que ara estem en un punt per poder fer un pas més. Aquest és un tema complex, no tenim totes les solucions i caldrà seguir reflexionant. Seguir tenir present que cada situació és particular, que no hi ha un llibre de receptes universals.

Calia, a més, donar la benvinguda a totes les parts i ser conscients dels diferents rols a la sala. Persones que ho han viscut, persones que no ho han experimentat, que tenen experiència en la gestió, persones que tenen por, que potser han estat víctimes, que han agredit… Podia ser que a la càpsula formativa hi participessin persones amb qui s’havia tingut un conflicte o tensions per aquest tema. A més, trobem amb el topall que sovint és difícil mostrar i parlar de les emocions en el nostre context sociocultural, perquè sovint es penalitza mostrar por, culpa, ràbia, frustració, desesperança, cansament…

També era important tenir prevenció amb el llenguatge emprat. Parlar de “víctima” remet al dany rebut i el visibilitza, “supervivent” vols dir que has sobreviscut. És important que cada persona sigui lliure de fer servir els termes que senti més identificatiu. Cal ser conscients que les etiquetes ens ajuden a nombrar, però també poden caure en la simplificació i no tenir en compte tota la complexitat. No identificar-se amb rebre dany pot dificultar la recuperació. Alhora, també és una dificultat reconèixer-se només com a víctima i no connectar amb la nostra part de poder.

En entorns activistes és un límit important reconèixer-se com a víctimes, perquè a vegades és difícil connectar amb la vulnerabilitat. L’activisme genera un model d’empoderament que sembla que passa per no ser mai vulnerables i això és negar una part intrínseca de la condició humana, alhora que posa molta pressió. És perjudicial no adonar-se que som una espècia interdependent, que afectem a les altres persones i que les altres persones ens afecten.

A la càpsula vam parlar de les agressions que cometen majoritàriament homes cis-heteros envers dones o persones d’identitats no binàries. Vam treballar sobre una estructura social, un eix d’opressió (el gènere) i en aquest sentit qui comet les agressions són homes a qui concorda la seva identitat de gènere amb l’assignada en néixer (cis) i que són heterosexuals. Ens vam centrar en aquest eix de discriminació i de violències que, com tants altres espais d’opressions o privilegis, té una forta manca d’espais de cures, de gestió de conflictes, de presa en responsabilitat i de reparació en general. La gestió d’agressions és molt important i, per tant, la formació i la prevenció són imprescindibles.

Durant la càpsula va ser molt engrescadora la diversitat de les persones que hi van participar. Venien de diferents zones de Catalunya (Barcelona, Manresa o Valls, per exemple), del País Valencià, de les Illes… Pertanyien a col·lectius i entitats de naturaleses i ideologies diferents -independentistes, anarquistes, espais okupats, casals, sindicats de barri, col·lectius feministes, grups d’homes, partits polítics, organitzacions juvenils, entitats del lleure, etc. Amb diferents trajectòries i experiències en el tema de la gestió de les agressions: algunes havien promogut la creació de protocols feministes, altres havien tingut experiències de gestió, d’altres era el primer cop que s’endinsaven en el tema conscientment… Fos com fos, la majoria de persones tenia implicació en el tema, en el present o en el passat. Això feia que hi hagués molt coneixement, experiència i saviesa en el grup.

Alguns dels reptes que afrontaven segurament són compartits a molts espais i experiències:

  • processos oberts que mai es tanquen
  • homes que no s’involucren en la gestió i tot el pes acaba recaient en les dones, lesbianes, trans i feministes dels col·lectius
  • com a vegades pots ser agredida, a vegades agressora
  • com es cuida a qui gestiona l’agressió?
  • quin paper tenen els homes, com es coresponsabilitzen?

Gràcies a tothom per la confiança en participar a la càpsula formativa i la predisposició a abraçar la vulnerabilitat, la responsabilitat i la reparació, pròpia i aliena.