Les múltiples cares i sentits dels Cercles de Paraula

A finals de febrer hem acabat la formació sobre Cercles de Paraula i mirada restaurativa que hem fet durant diverses sessions, organitzat per l’Ajuntament de Viladecans. Les classes les han impartit les nostres sòcies Sara Carro i Mireia Parera. Han participat mestres de diferents escoles i instituts de Begues, Gavà i Viladecans i han estat quinze hores molt ben aprofitades. La Mireia Parera ens comparteix algunes reflexions, sentits i experiències d’aquest professorat divers.

Per la majoria de persones els cercles de paraula i la mirada restaurativa eren un tema nou, innovador. Alguna assistent l’havia experimentat per primera vegada quan des de Fil a l’agulla vam anar a donar suport a la seva escola. En tot cas, la formació va resultar un espai on compartir experiències, vivències i recursos, així com per endinsar-se en el recurs del Cercle de Paraula i la mirada restaurativa per la gestió de conflictes i situacions de discriminació i bullying. En l’última sessió es van fer palesos tots els aprenentatges.

Per qui tingui interés formatiu en aquest tema, pròximament farem una càpsula formativa titulada “Pràctiques restauratives i facilitació de grups” en què donarem eines per posar en marxa els cercles de paraula i aprendre sobre la mirada restaurativa. Durant les sessions a Viladecans va ser sorprenent escoltar la diversitat de pràctiques que van comentar i és per aquest motiu que escrivim aquest article, per a compartir-les i a través d’aquestes poder veure les múltiples cares i sentits dels cercles.

La Davinia ens va compartir com al seu institut va fer un Cercle amb 3r de l’ESO, en un grup poc cohesionat i amb un mal ambient generalitzat. Va fer la pregunta de “com et sents en aquest grup?” i va introduir dues cartolines: una boca per parlar i una orella, perquè una persona del grup els recordés que havien d’escoltar. A més, va fer una dinàmica de cartolines, per tal que de manera anònima l’alumnat escrigués com se sentia i què podia fer el grup per a fer front els seus malestar. El seu propòsit era afavorir la connexió, i relata que el grup es va fer molt més conscient dels diferents benestars i malestars i que es va generar una escolta i connexió nova.

La Dolors relata una experiència en la qual com a mestra viu un cercle entre iguals, és a dir, amb companys i companyes de feina. Una persona que estava fent una formació de lectoescriptura els va proposar un cercle per a descobrir les seves pròpies experiències d’infància sobre el tema. La va sorprendre observar la quantitat de mals records i descobrir noves coses dels seus companys i companyes.

La Loreto ens va explicar que havia fet un cercle amb grup de 1r d’ESO que tutoritza. Ara aquesta classe cada vegada que toca tutoria li demana fer un cercle. L’ha fet ja en diverses ocasions i destaca que està servint per conèixer-se més i trencar una mica amb la dinàmica de subgrups que hi ha.

La Marta en va fer un amb P5, amb l’objectiu d’afavorir el respecte cap als altres i la consciència d’un mateix/a. Els va passar el video “Pensant en els altres” del professor Toshiro Kanamori i després va fer el Cercle. Va resultar-li sorprenent com van respondre i el descobriment propi del seu món interior en l’alumnat.

En un altre centre educatiu, la Maria José i la Núria van fer el cercle per treballar una situació amb un nen. Li van demanar permís prèviament i després van treballar la dinàmica amb el grup classe. Van estar una hora i el grup es va anar obrint de mica en mica, explicant coses que elles no sabien, expressant les seves vivències. A partir del segon torn ja van començar a reconèixer més coses i a fer propostes per com canviar les dinàmiques i cuidar-se més entre el grup.

L’Asun ens va parlar de la seva classe, a 4t de primària, on hi havia hagut una situació d’agressió d’un nen cap a la mestra i també cap a un altre nen. El nen no hi era i va voler treballar amb el grup l’impacte d’això. Els va preguntar “com esteu?”, i a partir d’aquí es van obrir i va sortir el tema. No s’esperava la capacitat del grup per entendre el comportament del nen que havia fet mal, i per donar idees per a donar-li suport i ajudar-lo quan es posa nerviós i perd el control. Va ser una agradable sorpresa. La seva sensació és que, des que van fer el Cercle, el grup està més tranquil.

El Mario va portar un altre exemple a secundària. El tema que va portar al grup va ser “com han anat les notes?”, per treballar l’ambient acadèmic. Es va quedar desconcertat en veure com no es responsabilitzaven i com a alguns alumnes no els afectava massa el tema.

La Montse va incloure el Cercle en un projecte de treball cooperatiu anomenat “Cuinant les emocions”. Les preguntes d’inici que els va fer van ser “Quin és el teu superpoder? Què t’agradaria millorar”. L’alumnat era de 6è de primària i la pregunta els va portar a recordar tots els anys a l’escola i aquells talents que havien desenvolupat, en un moment en què estan a punt de fer una nova transició, cap a secundària. Comenta que entre el grup es feien comentaris, recordant anècdotes de quan eren petits.

Per últim, l’Alba va compartir que ella volia fer el cercle per a donar la benvinguda a les persones noves del seu grup de teatre. Encara no sabia massa quina pregunta podria ser l’apropiada, però si veia que el cercle podia ser útil perquè aquestes se sentissin més part del grup.

Aquestes experiències expliquen molt bé què és el que hem anat treballant en aquesta formació: les emocions, els conflictes, les relacions, les dinàmiques de poder i discriminació, l’assetjament escolar… Estem molt contentes i satisfetes que aquest grup hagi arribat tan lluny i estigui amb motivació i ganes de seguir utilitzant l’eina als seus propis centres, perquè els grups siguin més cohesionats i més conscients i curosos amb les seves pròpies diferències.