Petita revolució una tarda de tempesta

El 15 de novembre va ser una jornada important per Fil a l’agulla. Era la primera vegada que fèiem un acte públic de presentació de la nostra feina al món educatiu. A la jornada sobre el projecte d’atenció i prevenció de les discriminacions i d’impuls de la gestió emocional, vam fer visible la revolució que s’inicia quan parlem sobre bullying. 

La tarda del dijous 15 de novembre va començar amb una tempesta torrencial que va deixar sense llum un parell de vegades l’Espai Jove La Fontana. Mentre muntàvem la sala d’actes, esperant que arribessin les persones assistents, l’edifici tremolava amb alguns dels trons. Pels finestrals es veien retallats blanc sobre negre els llampecs que cobrien el cel. I malgrat tot, més de cinquanta persones vau venir fins a Gràcia per compartir amb nosaltres dues hores de conversa, d’escoltar les vivències de totes les parts implicades en el projecte desenvolupat a l’escola Montseny. Professorat, alumnat, famílies i les facilitadores de Fil a l’agulla que han estat involucrades al centre, la Sara Carro i la Mireia Parera. 

La jornada estava pensada per aturar-nos, reflexionar i poder mirar, celebrar i valorar tot allò que ha passat a l’escola Montseny. Tot allò que ja havia passat i que era una base sòlida, vital, per desenvolupar la feina de les facilitadores. Com va dir la Sara,  el nostre treball és la facilitació aplicada a diversos àmbits i una de les coses que fem és notar els canvis. Els canvis, per petits que siguin, són molt poderosos. Quan es tracta d’atendre i prevenir les discriminacions, i d’impulsar la gestió emocional i les cures, tots els canvis són una petita revolució.

 

Podeu recuperar l’streaming que vam gravar en directe i que recull tota la jornada, però us volem fer cinc cèntims d’algunes idees clau que van sorgir durant la presentació. Com explicava la Mireia, allò que mou el projecte és un somni: les ganes de poder veure un món on la canalla és més qui és, on la diversitat es mostra sense haver-se d’amagar per por que algú ho critiqui, ho ataqui…  Que el conflicte sigui una oportunitat per aprendre i ens generi més oportunitats de parlar. Per tenir espais on treballar aspectes difícils i acompanyar en els moments emocionals, etc.

Per això, parlar de bullying és revolucionari. Posar al centre la dificultat, parlar d’allò que no volem veure i fer-ho visible, és el que realment pot fer que les coses es transformin. Parlar de bullying és reconèixer que a vegades nosaltres tenim aquestes actituds que fan mal a les altres, posar al centre aquest dolor per poder fer un procés de restauració i reparació.

És molt difícil parlar d’això perquè ens fa por reconèixer que a la meva escola, a la meva família, etc. està passant una situació així. Tal com això és difícil a les escoles, també ho és en altres esferes de la vida on això no té aquest nom: assetjament a la feina, per exemple. El primer pas és fer-nos moltes preguntes. Per què fa por, per què és difícil? Quin terreny hem de cuidar per poder fer aflorar i veure allò que passa, per tal de treballar-ho? Què no està passant a l’escola? Què està passant a l’escola? Com podem donar més estructures i espai perquè les relacions i la cura de les persones estigui més al centre?

I una de les eines per abordar-ho, per posar en marxa espais on aquestes preguntes prenguin forma, des de Fil a l’agulla proposem els cercles de paraula. Aquests són espais rituals per conèixer-nos, restaurar o construir relacions, prendre decisions, afectar-nos i afectar. Per descobrir allò desconegut, que no és només el que fa mal, sinó sovint també el que fa bé. Ritualitzar una altra manera de parlar i d’expressar-nos, a través d’uns objectes i uns tòtems importants pel grup, ajuda a generar un altre tipus de relacions. 

De tot això i molt més vam parlar el dijous 15 de novembre. Encara estem emocionades i aquesta emoció ens durarà molt de temps, perquè aquella tarda de tempesta vam fer una petita revolució. Gràcies per fer-la possible i per compartir-la amb nosaltres.