Caminant cap al cohabitatge: Perviure

“Altres formes de viure són possibles: caminant cap al cohabitatge”. Així hem anomenat un cicle de xerrades que hem fet des de Perviure per diversos municipis per a difondre el cohabitatge. Un article de la Mireia Parera, sòcia de la nostra cooperativa.

Aquesta iniciativa s’emmarca en el projecte Singulars, una subvenció de la Generalitat de Catalunya, en la qual Sostre Cívic i Perviure hem estat fent diferents accions per impulsar les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús per tot el territori català, treballant amb ciutadania, grups interessats i administració local. 

Però, què és Perviure i on situa Fil a l’Agulla en tot plegat? Es tracta d’un projecte d’intercooperació entre les cooperatives Celobert, Coopdemà i Fil a l’Agulla. Som un equip interdisciplinar que fa un acompanyament integral a persones, grups i administracions per a fer realitat el cohabitatge en diferents formats i models. Donem suport des de tots els àmbits essencials: l’arquitectura i l’urbanisme, l’àmbit econòmic, jurídic i financer i l’àmbit de les relacions, la governança interna i la construcció i cohesió de grup. Així doncs a Perviure, la cura de les relacions és no només un element més, sinó un element cabdal per a l’èxit i la sostenibilitat del projecte. 

Punt clau del cohabitatge: treballar la visió comuna des de l’inici

Diana Leafe Christian, en el seu llibre “Crear una vida juntos” ja apunta que un tret essencial per l’èxit de les comunitats de vida és comptar amb un equip motor reduït que treballi per una visió comuna prou sòlida que permeti de manera més sostenible la consolidació del grup. En aquest sentit, podem dir que una de les peces claus per l’èxit d’un projecte de cohabitatge serà treballar la visió comuna des d’un bon inici i que aquesta sigui reconeguda i consensuada per tot el grup. Per aquest motiu, Diana Leafe ha observat a partir de la seva experiència coneixent desenes de projectes als Estats Units, que quan és un grup reduït de persones qui comença a fer aquest procés després fa més fàcil la incorporació de nous membres. Això és perquè quan arriben ja saben a quin projecte s’estan unint i això generarà menys fonts de tensió en un futur.

Un altre aspecte clau que hem identificat és que és important pensar en com volem funcionar i organitzar-nos. Sovint comencem a reunir-nos i a decidir coses de manera col·lectiva, sense haver pensat prèviament en com ho volem fer. Volem decidir tot entre totes les persones? Volem decidir-ho per consens? Coneixem ben bé com funciona el consens? Entenem tot el grup el mateix? I també què implica que tot ho decidim entre totes? Per tant caldrà també pensar com volem organitzar-nos, quina serà la nostra governança interna i com proveir-nos d’aquells coneixements, eines i habilitats que ens calguin per a fer front a aquests espais de construcció col·lectiva.

I un tercer element clau a anar treballant, des del principi, és la definició del procés i l’acompanyament de les entrades i sortides de persones. En el procés de consolidació d’un projecte de cohabitatge les persones canvien. Aquest procés és natural, però cal cuidar-lo. Fer un procés d’acompanyament per tal que les persones que entren sàpiguen a quin projecte estan entrant, com funciona i quin pot ser el seu paper i el seu procés d’entrada, si és que es defineixen diferències en el temps. I un cop el projecte ja està en marxa, les persones que marxen o vulguin marxar, hauran de saber quina part de la inversió poden recuperar, amb quins temps i quin és el seu compromís amb el col·lectiu.

Xerrades per explicar el cohabitatge

Aquests són només alguns dels nusos a atendre en el procés per a cohabitar. El diumenge 22 d’octubre a la VI Fira d’Economia Social i Solidària de Catalunya, presentem aquests i alguns d’altres. Serà la primera xerrada d’un cicle de xerrades d’aquesta tardor-hivern de 2017, en la que aprofundirem en els diferents elements claus del cohabitatge, que són també els pilars de Perviure, representats per les cooperatives que en formem part.

Personalment, estic molt contenta de ser part d’aquest projecte. Un dels motors de la meva vida ha estat la vida en comunitat, he viscut durant més de quatre anys a una masia  Collserola. Segueixo vinculada i interessada amb les comunitats de vida a la Península i arreu del món.

He contribuït a que el món de la facilitació hi sigui present, cocreant amb d’altres persones les primeres jornades de relacions en aquest camp “Desenredos: no solo de la Huerta Vivimos”. Unes jornades que van tenir lloc a Lakabe l’any 2008 amb l’objectiu de posar al centre les relacions i la importància de les cures i l’atenció a les dinàmiques de poder i conflicte. Hi van participar moltes comunitats de l’entorn rural i urbà i va ser, des del meu punt de vista, un punt d’inflexió que va facilitar aquest canvi de mirada. Des d’aleshores, cada cop que alguna comunitat o projecte col.lectiu ja té en compte des d’un inici la importància de cuidar les relacions, la gestió emocional i els conflictes m’emociono. Per aquest motiu, seguir ara contribuint-hi també des de Fil a l’Agulla m’encanta i el naixement de Perviure és un gran exemple que consolida quelcom en el que jo he estat lluitant des de fa uns quants anys.