Performar la masculinitat

Drag King: perfomar la masculinidad | Sara Carro Ibarra

Els tallers Drag King sorgeixen i es desenvolupen a partir dels anys 1970, en el si del moviment feminista, com una proposada laboratori per a dones dirigida a explorar i desxifrar els codis de la masculinitat, experimentar amb el poder, i qüestionar socialment l’establert pel sistema sexe-genero. Són tallers en els quals es tracta de performar la masculinitat: cada dona performarà un King, crearà un alter-ego a partir del que coneix, i també a partir de trets de la pròpia personalitat.

Des de Fil a l’Agulla, després d’haver experimentat i estudiat diferents formes de conduir i viure aquest procés, hem vist en aquests tallers un gran potencial per treballar en la presa de consciència individual i col·lectiva sobre el sistema sexe-gènere i les seves conseqüències.

Hem descobert també més coses: el trànsit cap al King brinda a les participants l’oportunitat d’accedir a parts d’elles menys conegudes; en el King trobem poder, decisió, autonomia, independència, però també descobrim homofòbia i transfòbia internalitzades, idees masclistes molt arrelades en el nostre sistema de creences, ràbia, despotisme, ganes i capacitat de fer mal. Ser conscient és el primer pas per poder triar.

Nosaltres creiem que la construcció de les identitats de gènere rígides dificulta el procés de individualització de les persones i que els tallers Drag King poden contribuir a ampliar la nostra identitat individual, a accedir a parts de nosaltres que encara no coneixem i ajudar-nos a ser més lliures. També ens sembla una bona manera de qüestionar els estereotips i reflexionar des de la vivència.

Durant els tallers, la nostra tasca és crear l’espai i les condicions necessàries perquè es doni aquest ritual de transformació, al mateix temps que acompanyem el procés de descobriment i de presa de consciència de les persones que participen.

El taller

El taller té una durada d’entre nou i dotze hores. Durant el primer bloc construïm un espai de seguretat i a través de jocs i tècniques teatrals donem espai perquè el grup i les persones que ho integren es coneguin i vagin dibuixant les seves pròpies preguntes en relació al sistema sexe-gènere.

En el segon bloc anem amb les primeres proves de vestuari. Ens trobem davant un munt de roba i de possibilitats i investiguem. Potser per adonar-nos que no va per aquí, que potser seria més amb uns vaquers i una camisa de quadres. Llavors tens fins a l’endemà per trobar el que necessites. Els *kings comencen a emergir.

Anem a buscar al carrer el *king en el qual ens estem convertint i ho observem. En general és molt fàcil observar als homes al carrer. No tenen aquest radar que tenim moltes dones. No han estat construïts com a objectes observables. Ens comencem a fixar en com es mou. Com camina, com mou les mans, quin és la posició del colze quan beu, com fuma, com es para, com se senti. Incorporar aquesta mirada en un simple passeig pel carrer és molt revelador. No és casual que els moviments que fan els homes estiguin restringits als homes, i els que fan les dones, a les dones.

Un exemple:

  • Obrir les cames quan se sentin (homes), creuar les cames en asseure’s (dones).
  • Tens alguna cosa que mostrar, el món ha de veure-ho (homes). El teu tresor és un secret, has de ser amagat (dones).
  • Aquest és el meu espai, tinc dret a ocupar-ho, has de tenir por a la meva reacció si ho envaeixes (homes). Com menys espai ocupi menys molestaré. Si vull més espai demanaré permís o demanaré perdó (dones).

Les reaccions d’algunes participants al principi del taller, com pot ser d’algunx lectorxs d’aquest article: hi ha homes que creuen les cames, i dones que se sentin amb les cames obertes. I sí! És cert! I alhora el que podem observar a l’espai públic si mirem des d’aquesta perspectiva és molt interessant.

Pensin la masculinitat i la feminitat com dos idiomes. Dos idiomes que s’ensenyen a la mateixa casa. La noia aprèn a “parlar” masculinitat, però quan va a parlar-ho li diuen que no, que aquest no és el seu idioma. El mateix li passa al seu germà, cada vegada que parla el “idioma” feminitat, meeeec, sanció. Tu no pots. M’agrada la metàfora dels idiomes perquè generalment, depèn de si estem parlant una o una altra llengua també actuem diferent. Quan fem observacions a l’espai públic es pot veure qui parla quina llengua. A això em refereixo. I analitzar-ho és molt interessant.

En el quart bloc ho posem en pràctica. Desenvolupem el nostre King. Fem els desplaçaments de pèl que necessitem. Patilles, barbes, bigotis. Ens construïm el nostre penis amb preservatius i cotó, i amb l’ajuda d’unes benes convertim els nostres pits en pectorals. Incorporem l’observat el dia anterior (i durant tota la nostra vida). In-corporem, ho fem cos. Ens posem la pell de l’ós. Aquella que socialment se li atribueix tot aquest paquet de privilegis, tot aquest poder. I sortim al carrer a experimentar.

L’últim dia té lloc la integració. Cada persona ha fet un viatge diferent. Compartim les experiències i fem un últim exercici d’integració. Aquesta és la reflexió d’una de les participants:

“Vaig pensar que aquest era un taller per convertir-se en home i això em tirava per enrere. En veritat m’he adonat que en realitat és un taller per adonar-te de què volen dir quan diuen “home” i què volen dir quan diuen “dona”. Fotre. Mai havia pensat que estigués tan pensat! Pensava que era una cosa que sortia natural. I no! És pur teatre! Aquest taller m’ha servit per adonar-me de qui sóc i qui vull ser. Independentment d’homes i dones. No m’agraden aquestes caixes! I no vull dir que no m’agradi pintar-me els llavis o posar-me una faldilla. És la caixa la que no m’agrada. Que es pressuposin totes aquestes coses de mi quan camí pel carrer perquè em moc més cercle que quadrat. A la merda. Perquè de vegades fins a jo les pressuposo de la meva mateixa. I m’oblido de la meva força. Aquest taller m’ha connectat amb el sentit profund de la meva vida.”

Vivim en una societat en la qual ens hem carregat la majoria de rituals col·lectius. I els que perviuen els buidem de significat. Molts rituals ensenyaven què vol dir ser un home, què vol dir ser una dona. Et fan fer-te preguntes i buscar respostes sobre qui ets tu. Per a nosaltres l’experiència Drag King dóna respostes a aquesta pregunta. Sovint en format de noves preguntes. I evidentment aquestes preguntes són diferents a cada moment de la teva vida. Si puc parlar un moment des del plànol personal, cada vegada que em submergeixo en l’experiència Drag King, descobreixo nous detalls, noves respostes per al meu moment present, m’adono de noves dimensions de la meva mateixa i de les estructures socials que sostenen el sistema patriarcal.

Article originalment publicat a ArtSocial, escrit per la nostra sòcia Sara Carro. Fotografia: Irene Colell.