Connectar amb les emocions per educar empoderades. L’experiència en un claustre de Sant Boi

Sessió 3 de la formació Mestres empoderades a un claustre de Sant Boi. Escola pública de la perifèria, en ple procés creatiu d’autoqüestionament i renovació. Posem en comú el posicionament de cadascuna (qui ets, perquè estàs aquí, com entens el rol de mestra i de l’escola…). Un cop superades les pors de “fer-ho malament” (totes som víctimes de l’educació més clàssica plena de judici, les mestres també!), el cercle es comença a expressar: Vull treballar ambemoció, apassionar-mepel que faig, les persones són el primer, vull treballar pel vincle i les relacions… L’emoció es destil·la molt subtilment en les expressions d’aquestes mestres, en una brillantor dels ulls, una veu una mica trencada, una cara vermella, de sobte.

En acabar la ronda, el director revela que és en aquestes sessions mensuals amb Fil a l’agulla on finalment connecta amb l’emoció. “Una vegada al mes”, repeteix, “La resta del temps anem per feina i hi ha més fredor en les relacions. Aquest treball ens humanitza com a equip, em fa estimar-vos més”.

Una altra mestra expressa quant necessari és trobar-se, conèixer les companyes més a fons per després cooperar, treballar pels reptes del dia a dia. “Encara que no sigui fàcil, i de vegades fa mandra venir”, replica una altra. Nosaltres marxem emocionades i satisfetes de ser útils, i d’estar acompanyant aquest equip humà de professsores i professors.

A primera hora, hem estat amb les monitores de menjador, i la sensació encara ha estat més bona. Avui ens hem sentit útils per acompanyar aquest equip que treballa a tope i en el context menys agraït i valorat: el menjador i el pati. Doblet a Sant Boi, avui!

Joana Bou