“Un lideratge autoritari és resultat d’una falta de connexió amb el propi poder personal”

La Neus Andreu és la facilitadora del programa Líders empoderades, una formació creada per l’organització Grundkraft, especialitzada en el desenvolupament de programes de formació per potenciar les competències de les persones en diferents contexts socials. A poques setmanes de començar les sessions (inscripcions obertes fins al dia 12 de gener), ens parla del potencial democràtic dels lideratges sostenibles, la única fórmula que, assegura, permet a les organitzacions mantenir-se en el temps.

El programa Líders empoderades busca donar eines a les persones per exercir “lideratges sostenibles”. A què es refereix aquest concepte?  

Sostenibles en el sentit que els i les líders promoguin idees, projectes, iniciatives i les tirin endavant conjuntament amb les persones, no a costa de les persones. Es tracta de lideratges que poden ser molt compartits, no cal que els exerceixi només una persona. Això, dependrà de cada projecte i de la naturalesa de cada grup. Hi ha grups que tenen tendència a compartir i rotar lideratges i hi ha grups que tendeixen a tenir una líder determinada durant una època. Però en qualsevol cas, el lideratge ha de ser a favor de les persones del grup, no abusiu, sinó que sigui capaç de fer espai a altres lideratges.

Quines són les característiques i habilitats d’una líder empoderada?

Una de les més importants és que està connectada amb el seu poder personal, el que li ve de dintre; un poder que té a veure amb qui és ell o ella i no tant amb el poder que li atorguen les altres persones. Una líder empoderada no depèn tant de la mirada externa, sinó que té la capacitat d’estar en connexió amb el seu propi criteri i, des d’aquí, relacionar-se amb l’exterior i escoltar, en lloc de fer-ho des de la visió externa que, a vegades, el que fa és crear lideratges més autoritaris o més impositius, que volen manipular la gent per tal que pensi en una determinada direcció. Per què? perquè es tracta d’una forma de lideratge que depèn molt del que la gent pensa.

“Només les organitzacions amb persones que participen de manera activa i que són capaces de trobar l’espai per desenvolupar el seu potencial són les  que sobreviuen”

De fet, i especialment en el marc empresarial, la imatge de líder la tenim més associada a autoritat que no pas a democràcia…

És quasi una paradoxa, però un lideratge autoritari és resultat d’una falta de connexió amb el teu poder personal. Quan jo faig servir la meva posició per sotmetre les altres persones, és perquè tinc aquesta mena de dependència externa. Si estic connectada amb el meu poder personal, no necessito ser una altra, puc exercir un tipus de lideratge que, tot i ser determinat i clar, no sigui autoritari. Per això és tan difícil el lideratge, perquè, per una banda, la persona ha de ressaltar, ha de generar una relació diferent, ha de tenir un poder especial, però, per l’altra, no ha de tenir un poder que esclafi les altres persones. Això no ens interessa per res.

Per exercir un lideratge així, és imprescindible treballar l’autoconeixement…

Exacte, el programa inclou una part de treball personal que permet tenir accés a les fonts de poder personals i exercir el lideratge de l’organització des d’aquests recursos propis de cadascú.

Què aporta a les organitzacions comptar amb aquest tipus de lideratges?

Tota el que té a veure i depèn de la motivació dins del grup, està molt més ben gestionat amb lideratges no abusius; quan la gent es pot apropiar dels projectes i sentir-se’n partícip d’una manera molt més notòria, oberta i transparent; d’una manera a la qual no donen espai els lideratges exercits de manera autoritària o de manera pseudodemocràtica.

“Ens trobem molt que hi ha persones que tenen la idea que cal compartir la presa de decisions, però que no tenen eines per fer-ho realment, d’una manera transparent”

A què et refereixes amb “lideratge pseudodemocràtic”?

Ens trobem molt que hi ha persones que tenen la idea que cal compartir la presa de decisions, però que no tenen eines per fer-ho realment, d’una manera transparent. Són persones que en el fons, en el fons, depenen d’una font de poder externa i la tendència inevitable és fer que la gent accedeixi i cedeixi. Si no, les persones tenen la creença que no són bones líders. I superar això, que és molt subtil i moltes vegades no és gens conscient ni maquiavèl·lic, és el que nosaltres volem aportar a les organitzacions, per tal que la seva idea de funcionament democràtic i de lideratge sostenible i participatiu siguin autèntiques.

L’objectiu últim del programa és, doncs, ampliar el teixit d’empreses i organitzacions que funcionen democràticament?

És una qüestió ideològica, sí, però, sobretot, d’intel·ligència organitzativa i d’estratègia. En el nostre dia a dia d’acompanyament a grups, veiem que només les organitzacions amb persones que participen de manera activa i que són capaces de trobar l’espai per desenvolupar el seu potencial són les que sobreviuen.