“Cal entendre que la faceta emocional no pot aïllar-se en el treball d’equip”

MireiaFont1Mireia Font, directora del centre de formació i creació escènica El Timbal, comparteix l’experiència de la cooperativa durant el procés de facilitació amb Fil a l’agulla.

Què us va dur a demanar l’acompanyament de Fil a l’agulla?

Feia temps que ens plantejàvem comptar amb un assessorament com a grup. El nostre gestor econòmic, de Coop de mà, ho sabia, fa molt temps que és amb nosaltres, i el seu assessorament va més enllà del tema econòmic. Ens va parlar de Fil a l’agulla. Anàvem dient “sí, sí, ja ho farem”, fins que es va produir una punxa de necessitat. A més, es va incorporar una cinquena persona a la cooperativa poc abans de fer les sessions de facilitació i ens va ajudar a veure que havíem de treballar la part emocional de l’equip, així que no vam esperar més.

Com explicaries, des de l’experiència, que és la facilitació de grups?

És entendre que la faceta emocional no pot aïllar-se en el treball d’equip. Ha de ser acollida. No és sa acumular mals entesos, pensaments que no dius, situacions de desacords que no es parlen… tot això s’ha de treballar, tant pel benestar de tothom com per la productivitat de l’empresa, per a que tothom pugui treballar millor i més a gust. És saludable per les persones que conformen l’equip i és molt saludable, també, pel treball de la cooperativa. Totes les persones d’un grup cooperatiu hem de tenir en compte tots els elements relacionals que surten en un equip en què tothom treballa per igual, comparteix per igual, pren decisions per igual… Hem de tenir present la part emocional, per no enquistar el que no ens diem.

Reconèixer la necessitat de donar espai a les emocions en els equips de treball és encara minoritari…

Nosaltres, en aquest sentit, jugàvem amb avantatge respecte d’altres empreses perquè, al dedicar-nos al teatre, treballem amb les emocions i ja hi estàvem avesats. Per tant, hi teníem una sensibilitat i, a més, vam començar les sessions amb unes ganes! Sense cap mena de “però”!

I què n’esperàveu, exactament?noulogoeltimbal_color

Teníem una llista de coses a treure i ventilar… cal tenir en compte que jo havia estat la directora de El Timbal, l’empresària autònoma de contractava, i els vaig proposar fer la cooperativa. Per tant, vaig haver de fer un procés d’aprendre a cedir, a obrir, a compartir, a delegar. I, la resta, un aprenentatge de prendre decisions, d’assumir responsabilitats, de ser caps a més de treballadores.  Entre els més antics i més grans de la casa s’havia creat una mica de conflicte. Tenien tensions acumulades que havien de ventilar pel bé del grup, que n’estava una mica fart.  També vam treballar la incorporació nova al grup. I, a més del treball emocional, vam tractar temes organitzatius, per funcionar millor, i ens va anar molt bé.

Què és el que més valores del procés?

El fet d’estar tothom fent un assessorament alhora unifica, perquè, com si fos una carrera, totes sortim de la mateixa línia. Cosa que, en el nostre cas, no era així. Havíem fet diferents recorreguts. Hi havia qui portava una marató al darrere i qui no. Amb aquest procés, ens posàvem totes a zero, a fer el treball al mateix ritme. Va ser una experiència valuosa. També, el fet que hi havia molta tensió que ha desaparegut després de la facilitació. Era una tensió submergida, que tothom portava com a persones adultes, amb correcció, però que hi era i molestava dins.

I a nivell personal?

He aprés de mi mateixa a través de com et veuen les altres i del que fas sentir a les altres persones. He avançat personalment. Per exemple, vaig haver d’acceptar que una sèrie de coses que creia que havia transmès, no havien arribat al grup. Això m’ha fet adonar que no pots donar per suposat que el que tu vols arriba a la resta, sinó que t’has d’assegurar que comuniques el que vols; que has d’assabentar-te de com ho reben les altres.

Canvis per afavorir la sostenibilitat humana, i també econòmica, de la cooperativa…

L’experiència ha estat tan positiva que hem acordat que tornarem a fer sessions de facilitació i, de fet, coincidim en què l’ideal seria poder-la incorporar com un element essencial del funcionament de l’empresa. Les peles queden més que compensades! És molt gratificant. Però és cert que costa trobar el temps per dedicar-hi. Reconec que ens costarà, però les ganes hi són per part de totes. Tenim molt clar que hi volem tornar.