Com abordem la facilitació de conflictes?

La manera com Fil a l’agulla aborda i gestiona els conflictes està fortament influenciada pel Treball de Processos i, més concretament, per la seva aplicació als grups, organitzacions i comunitats, anomenada Treball Global (Worldwork).

Una de les idees centrals del Treball Global és que, quan els conflictes apareixen, la possibilitat d’una nova manera de fer comunitat ens està esperant. Els conflictes, per tant, i sobretot quan són intensos, no són fenòmens a evitar sinó, més aviat, fenòmens a entendre, explorar i a viure amb més consciència. Ens aporten la informació necessària per seguir desenvolupant-nos i créixer cap a una direcció que faci que les comunitats siguin més sostenibles, més capaces de generar benestar als seus membres.

Això no és una tasca fàcil. Ni sempre és possible de completar a curt termini. Més aviat, el que proposem, és un canvi de la cultura del conflicte. El nostre ideal de comunitat o organització no és la que no té conflictes, sinó la que tenir-los no l’avergonyeix ni la desesperança. Ben al contrari, una comunitat sostenible és aquella que sap que, quan el conflicte pica el timbre de casa nostra, també ho està fent la possibilitat de crear una comunitat més sostenible.

L’actitud radical de donar la benvinguda al conflicte és una de les claus de la nostra feina. I, atenció! això no vol dir que el conflicte no ens impressioni, ens faci por o ens entristeixi. Però al mateix temps que podem sentir això, també sabem que estem davant d’un tresor que necessita ser descobert.

Per tal de poder descobrir el que el conflicte ens pot aportar, les comunitats necessiten suport per posar sobre la taula i parlar d’allò impossible de parlar. Com ens sentim en relació a les altres cultures? què ens fa por? què ens encurioseix? que odiem? què i qui ens ha fet mal? Els grups i les comunitats necessitem espais per expressar, contrastar i dir en veu alta i a la cara allò que tothom diu entre passadissos i escoltar l’altra part. Necessitem converses reals sobre els temes que realment ens preocupen.

Aquestes converses i diàlegs necessiten de facilitació, necessiten persones que puguin donar suport a les parts per dir les seves opinions i idees i expressar els seus sentiments; persones que puguin sentir per totes les parts implicades. No es tracta de ser neutrals i no estar al costat de ningú, sinó de ser capaces d’estar del costat de tothom sentint a dins i ressonant amb totes les experiències que necessiten expressió i interacció.

Es tracta d’un estil de facilitació que requereix molt de treball interior, molta pràctica i capacitat de guiar i liderar persones, organitzacions, administracions i polítiques per terrenys desconeguts, animar-les a moure’s de les seves posicions, experimentar altres perspectives i relativitzar els interessos, tot plegat, a canvi d’obrir la porta a vertaders processos de diàleg amb capacitat d’aportar creativitat i, sobretot, noves maneres de relacionar-nos i nous models de comunitat.