Emocions, al centre de l’educació, al centre de la vida

A les escoles, com per norma als espais de la vida pública −els tradicionalment associats a la masculinitat−, parlar de les emocions és menyspreat. És una part vertebral de la vida de qualsevol persona, des de la infantesa, que no hi té cabuda.

Les Fil la l’agulla busquem revertir-ho al treballar amb infants i adolescents. Aquest curs, vam iniciar-lo amb un nou granet de sorra per revalorar el món de les emocions, el tradicionalment associat a les dones i, com tot allò atribuït a la feminitat, limitat a l’esfera privada.

Al setembre, vam arrancar amb una formació a la facultat d’Educació de la Fundació Pere Tarrés adreçada a educadors i educadores que atenen infància i adolescència en risc. La formació ha suposat un espai on compartir els recursos i la mirada amb què treballem, amb l’objectiu que les emocions tinguin un lloc reconegut, apreciat com a necessari i del tot vàlid, a l’educació.

El nostre objectiu educatiu de facilitar espais on parlar de les emocions sigui valorat ha de llegir-se com un activisme que va més enllà de les escoles i espais educatius. Partim de la convicció que una organització social que posi al centre el benestar de les persones exigeix revalorar el món de les emocions, el llegit com a femení −com a menys important−. Un món tan subjectiu considerat contra-cultural, fins i tot.

Hi ha lloc per les nostres expectatives. Anem trobant-nos amb voluntats i accions de canvi que ens reforcen. Poc a poc, les emocions es van reclamant més des de sectors educatius favorablesa una escola que va molt més allà de l’assoliment de competències instrumentals. O dit d’altra manera, que assumeixen que les competències relacionals, per a la gestió de conflictes, per a la vida, són irrenunciables a l’escola, l’única via que assegura un bagatge compartit a la ciutadania, i també en altres espais educatius que tenen la capacitat de reduir les desigualtats de partida i obrir oportunitats.

Educadores que ens reforcen!

“M’emporto eines per treballar les emocions en allò professional i personal”¸ “M’ha agradat la metodologia, els recursos oferts al grup i sobretot la naturalitat i proximitat amb què han fet la formació i el clima de confort i llibertat que s’ha creat al grup”, “M’emporto una forma d’acompanyament per part vostra que m’ha fet sentir molt bé, i vull empapar-me’n una mica, en la meva forma de ser. M’ha encantat que tingueu en compte el gènere en les pràctiques educatives i en la vida!”, “M’ha agradat sentir que tothom és important. I que el que una sent també ho és”…

“M’emporto un treball pendent d’emocions… m’ha emocionat molt i estic molt agraïda que hi hagi gent que faci la feina que feu vosaltres”, “M’ha agradat molt poder contemplar les diferents formes de sentir les emocions i aprendre que és molt necessari expressar i que es pot arribar a fer-ho sense desequilibris”, “M’emporto les ganes de ser més receptiu emocionalment amb mi mateix i el meu voltant”…

“M’emporto moltes, moltes ganes de canviar coses, d’aprendre i continuar connectant amb el que vull tant en l’àmbit professional com el personal (per mi indivisible)”, M’emporto continuar buscant una educació on totes decidim com volem ser”…

Són  reaccions de les mestres i educadores després de la formació que ens recorden, amb força, el sentit de la nostra feina.

Lídia Casanovas i Joana Bou