Economia solidària per una vida que val la pena viure

Afegim una FESC més a la trajectòria. Hem estat prop de 200 organitzacions les que hi hem tingut presència i som milers les persones que evidenciem que altres maneres de relacionar-nos a l’hora de treballar, produir i consumir són, no només possibles, sinó reals. Ens ha emocionat veure com la sala s’ha omplert del tot per parlar de relacions de poder, gestió de conflictes i corresponsabilitat en el si dels nostres projectes. Ens ha ajudat a reafirmar-nos amb què les experiències i reflexions del feminisme són de valor i desperten molt d’interès entre les persones sensibles i vinculades a l’economia solidària.

D’avui, ens n’emportem que creix la consciència que transformar les relacions socioeconòmiques en clau d’equitat i democràcia passa necessàriament per incorporar (creure’ns i assumir!) el dret a la cura, de les altres i d’una mateixa, també a la feina i als treballs-militància.

També, passa per donar centralitat a les emocions, per deixar de marginar-les als nostres projectes professionals i personals. Com si no fossin legítimes en qualsevol espai, com si haguéssim de desconnectar de nosaltres mateixes, de com vivim les situacions, i restringir-ne la importància a l’esfera privada, a moments d’intimitat.

Perseguim revertir aquesta concepció pròpia dels esquemes del capitalisme patriarcal. Fàcil? Gens, per molt que coneguem la teoria. És una lluita constant contra el que sempre se’ns ha dit que ha de ser.

Però és des de la pràctica diària, amb mirada de gènere, dins dels nostres col·lectius, on podem fer passes imprescindibles per aconseguir vides vivibles. Nosaltres, sense obviar les dificultats amb què topem al procurar-ho, ho intentem en la nostra manera de relacionar-nos, atenent els propis conflictes, les dinàmiques de poder i donant la benvinguda a les vivències de cada una en el marc del nostre treball.

Mirem de cuidar-nos i fer que el projecte ens ajudi a aconseguir la meta d’una vida que val la pena ser viscuda, perquè tenim clar que la cooperativa ha de ser econòmicament viable, però igual de present tenim que ha de ser viable en termes de benestar, de cada una de nosaltres i de nosaltres com a col·lectiu.

Conscients del camí per recórrer que tenim les organitzacions de l’economia solidària, també hem de posar en valor el que anem aconseguint. I avui que tanquem la FESC, cal donar-nos les gràcies a totes les que participem del canvi, més enllà d’un cap de setmana, des de la pràctica del dia a dia.

Ha sigut apassionant poder compartir amb tantes persones la nostra experiència per mirar de ser coherents amb el que busquem estendre a través de la nostra feina, en escoles, amb educadores, mestres, en equips de treball i col·lectius.

I avui dilluns, seguim cooperant, seguim posant la vida al centre, seguim transformant.