EMOCIONS A L’AULA, PUNT DE TROBADA

Entrem i de seguida observem molt de malestar a la classe. Els nanos es relacionen amb actituds violentes, hi ha faltes de respecte constants, persones cansades d’aquesta dinàmica, persones que estan essent abusades i que posen límits sense tenir èxit. D’altres, ni tan sols ho intenten. Hi ha sensació de frustració i algun nen que no accepta la figura d’autoritat ni respecta els límits. Tal com s’asseuen a la rotllana, nens i nenes estan separats, excepte una nena, que se sent més còmode relacionant-se amb nens.

Les actituds de falta de respecte, comentaris i bromes, vénen principalment d’alguns nens.Tot això fa que parar l’activitat sigui una constant per posar atenció al que passa. Però no hi ha escolta grupal. Així que provem de donar veu a les diferents emocions i sentiments, representant-les nosaltres, però tampoc acaba de funcionar. Segueixen aquestes conductes. Així doncs, posem límits, dient que, si torna a haver-hi una conducta abusiva o de boicoteig de l’activitat, la persona se n’anirà amb un mestre. La tutora afegeix que se n’anirà a direcció i tindrà una sanció.

Passa amb dues persones. Entren en un estat alterat i no responen al límit, així que es queden a la classe fora de la rotllana. Després d’aquest moment, fem un joc divertit, de superherois, intentant mantenir l’energia positiva i l’atenció del grup, de vegades alçant més la veu i sense donar gaire espai a la pausa. Aconseguim fer la dinàmica. És un moment en què tota, o la major part de la classe, està per l’activitat. Moltes persones la gaudeixen sense ficar-se amb les altres. Tornem a la rotllana per a reflexionar sobre com s’han sentit i, després d’algun comentari, de nou tornen les gracietes, els insults… Així passem la major part de l’activitat.

Al final, després de fer el dilema, tornem al cercle i sense esperar a que callin, saltem el límit pel grup, fent una cosa que és difícil. Parlem nosaltres de les nostres pròpies vivències entorn a l’abús quan teníem la seva edat, connectades amb l’emoció i expressant-la davant del grup, sense amagar-la. Hi ha un canvi d’atmosfera. És un moment molt significatiu: ara sí, tota la classe està atenta. Escolta. En silenci. Després, una nena parla també de la seva situació, a la classe i a casa amb la família.

Després una altra, la nena que està més al marge de tot el grup, és capaç d’expressar també el seu dolor i plorar. I també de reconèixer el dany que fa a altres persones quan és ella qui, enfadada, salta i es fica amb les altres. Inclús, un dels nens que havia entrat en un estat alterat, parla, més desconnectat de l’emoció, d’una situació personal. Al final, la tutora del grup també els parla de la seva pròpia història i de com viu ara la relació amb el grup i del seu somni, del perquè es va fer mestra.

En aquesta última mitja hora, han estat atents/es, observant el dolor, emocionant-se. Algunes persones han connectat amb la seva pròpia història o bé han acollit la dels altres. Alguna persona estava incòmoda amb el que estava passant, potser també molesta, però respectava el moment. Que important!

La tutora al final ens ha fet una abraçada. L’ha commogut poder aprofundir tant amb aquest grup de persones.

Joana Bou